«Qué benaurat Francesc” sigui un fort impuls per seguir enlairant la mirada vers el qui és la Font d

Estimades germanes:

Pau i Bé!

Disposades a celebrar la propera festa del nostre pare sant Francesc, us faig arribar la meva felicitació.

Com ja és habitual, voldria compartir amb vosaltres el que a mi m'està ajudant a preparar aquest dia, un dia que ens convida a aprofundir, una vegada més, en la riquesa de la nostra vocació, i a seguir fixant la mirada en Aquell que va captivar del tot la persona, tant de Sant Francesc com de santa Clara. La litúrgia del dia, font de pregària i de contemplació, ens hi ajudarà.

En la celebració de l'Eucaristia del dia, cantarem o proclamaran el Salm 15, un salm bellíssim que ens esperona a posar la nostra confiança en Déu i a buscar només en Ell el sentit i el goig de la nostra vida. Quedem-nos tan sols en els primers versets.

"Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi": una petició i, tot seguit, la seguretat de ser ateses i escoltades. El salmista demana a Déu que el guardi, que el protegeixi, que l'aculli, perquè sap que ningú ho farà com Ell ho fa. I, havent-ho experimentat, brolla dels seus llavis la certesa que el refugi, la pau, la seguretat, l'ha trobat realment en Ell.

Quantes vegades el pare sant Francesc, enmig de les dificultats, els dubtes, les pors, els desànims, les foscors… deuria haver-se fet seva aquesta petició. I com deuria haver experimentat l'ajuda, el consol i la fortalesa de Déu, del seu amor incondicional, de la seva bondat sense límits.

Com nosaltres. Quantes vegades no ens trobem immerses en la foscor, en la incertesa, en el dubte i la inseguretat. Germanes, el Senyor ens convida sempre a cercar en Ell la nostra força, la nostra llum, el nostre refugi. Endinsem-nos en la seva Paraula, obrim-nos a la seva acció en nosaltres, estimem-lo en les germanes, busquem-lo en el nostre dia a dia, escoltem-lo i contemplem-lo en les estones de silenci i de pregària. Segur que Ell és farà notar i experimentarem la seva pau, el seu consol, la seva presència dintre nostre. Llavors podrem exclamar de veritat amb el salmista: "Senyor, ningú com vós no em fa feliç".

No podem buscar la nostra felicitat ni la nostra joia en el que és passatger i efímer, en allò que passa i no ens omple de veritat. Estem cridades a fixar la nostra felicitat en l'Únic que pot omplir els nostres anhels i desitjos més profunds. Així ho van viure Francesc i Clara: “No desitgem ni vulguem altra cosa, res que no ens plagui i ens delecti tant, com el nostre creador i redemptor i salvador, únic Déu veritable, el bé en plenitud, tot el bé veritable i sobirà bé” (Rnb).

Estimades germanes, que la propera festa del pare sant Francesc -el “benaurat Francesc” amb paraules de Clara- sigui un fort impuls per seguir enlairant la mirada vers el qui és la Font de la veritable joia, de la veritable pau i de l'autèntic consol. Que sapiguem refugiar-nos en Ell perquè, sens dubte, sempre ens guardarà i encaminarà els nostres passos cap a l'autèntica felicitat.