“De què, doncs, pots gloriar-te?
Estimades germanes:
Pau i Bé!
Quan tot just la calor es va acomiadant i la tardor comença a entrar a les nostres cases, una nova solemnitat va a irrompre amb senzillesa en el dia a dia de les nostres fraternitats: la del pare sant Francesc. Una festa que ve a recordar i a actualitzar els nostres orígens, i que ens convida a reviure amb alegria i amb agraïment la crida que Déu ens va adreçar a cadascuna de nosaltres.
En aquesta ocasió, i amb l’intent de preparar-nos a viure amb intensitat aquesta festa, voldria compartir amb vosaltres, una breu reflexió del començament de la lectura de sant Pau als gàlates, que proclamarem i escoltarem en l’Eucaristia del dia.
“Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist”. El pare sant Francesc va ser, sens dubte, un gran enamorat de Jesucrist. La seva persona el va captivar, el va fascinar, el va atreure, i Francesc es va llançar sense vacil·lar i sense por al seu seguiment, amb entrega i amb radicalitat.
Francesc va posar la seva mirada i el seu cor d’una manera especial en Jesús Crucificat. Va saber endinsar-se en la contemplació de l’entrega màxima i suprema de Jesucrist lliurant la vida per nosaltres; va penetrar tant en aquest Misteri, el va viure tan intensament, que ell mateix va ser transformat en un altre Crist. Per això, les paraules de sant Pau als gàlates, van ser viscudes també per Francesc.
Ell mateix ho reflecteix en la cinquena Admonició: “De què, doncs, pots gloriar-te? (...) Podem gloriar-nos en les nostres febleses i a portar cada dia la santa creu de nostre Senyor Jesucrist”.
Estimades germanes, sovint ens toca viure situacions de “creu”, de dificultats, de limitació, de foscor, d’impotència... i és llavors quan ens cal tenir present, més que mai, Aquell que es va entregar fins a l’extrem abraçant la creu amb tota la seva confiança posada en el Pare.
Amb els mitjans que tenim al nostre abast, -la reflexió de la Paraula, la pregària, els Sagraments- intentem mirar-lo només a Ell, i la nostra petita entrega de cada dia la viurem plenament adherides a la gran entrega de Jesucrist.
La mare santa Clara ens diu en el seu Testament: “El Fill de Déu se’ns ha fet camí, i el nostre benaurat pare Francesc ens l’ha mostrat i ensenyat amb la paraula i amb l’exemple”.
Germanes, que la “paraula” i “l’exemple” de Francesc ens siguin estímul per centrar cada vegada més la nostra vida i la de les nostres fraternitats en la persona de Jesucrist, pobre i crucificat.
Aquest és el meu desig per a cadascuna de vosaltres en la propera festa del pare sant Francesc.
Una abraçada fraterna!
