"Us omplirà de llum"
Estimades germanes: Pau i Bé!
En apropar-se la solemnitat de la nostra mare santa Clara, us faig arribar la meva felicitació, com un signe de comunió en aquesta festa en què fem memòria, no només de santa Clara com la germana gran que ens ha precedit, sinó també d’agraïment del do de la vocació rebuda.
Només encetar la litúrgia del dia, ens trobem amb l’antífona del primer salm de les Primeres Vespres que ens pot ajudar a endinsar-nos en la festa que celebrem i que a mi, personalment, m’ha impressionat de forma especial.
L’antífona -un ressò del Salm 33- diu així: “Veniu, filles, alceu vers el Senyor la mirada, i us omplirà de llum”.
En començar la nostra pregària comunitària, us convido a cantar o a recitar aquesta antífona com si fos dita a cadascuna de nosaltres per la pròpia mare santa Clara (“Veniu, filles”), i a rebre-la com una gran invitació a centrar la nostra vida en Aquell del qual ella es va enamorar profundament: Jesucrist.
“Alceu vers el Senyor la mirada”: tota la vida de Clara va estar centrada en la persona de Jesucrist. Per Ell va deixar la seva situació còmoda i confortable; per Ell va iniciar una vida de pregària, de pobresa i de fraternitat a Sant Damià, tot acollint com un do les germanes cridades, com ella, a la mateixa vocació.
I, perquè sempre va alçar la mirada cap a la persona de Jesucrist, va poder superar obstacles, contrarietats, foscors, dificultats...
Avui, que ens toca viure situacions altament limitades i precàries, de les quals no acabem de veure’n la sortida, deixem que ressonin dintre nostre aquestes paraules: “Alceu vers el Senyor la mirada”, és a dir, obrim-nos a Ell, al seu amor i a la seva bondat, escoltem-lo i contemplem-lo en la seva Paraula, deixem que sigui Ell qui condueixi les nostres vides, les nostres fraternitats, les nostres decisions. Com la mare santa Clara, centrem-nos del tot en Ell i seguim responent amb fidelitat i alegria a la crida que dia a dia Déu ens segueix adreçant.
“I
”: com si Clara ens seguís parlant, intentem penetrar en aquesta segona part de l’antífona. Clara, perquè va dirigir sempre la seva mirada, la seva vida sencera, a Jesucrist, es va saber entranyablement estimada, altament acollida, immensament enfortida per Ell. Es va saber plena de llum, de pau, de joia, d’alegria, de felicitat, de serenor. En definitiva, va descobrir com Déu li feia el do de la seva mateixa Persona i l’omplia d’Ell mateix. I això va ser per a ella força, estímul, impuls, gràcia... per seguir vivint fins al final el do de la seva vocació.
Estimades germanes, si de veritat ens obrim a Déu, si la nostra mirada la dirigim a Ell, la seva llum, la seva força, la seva pau ompliran el nostre interior, ompliran les nostres fraternitats i, com la mare santa Clara, podrem ser també llum per a tothom qui s’apropi a nosaltres, podrem continuar vivint la nostra vocació obertes al que Déu ens vagi indicant.
I acabo amb les paraules que Clara escriu en el seu Testament i que també ens adreça avui a nosaltres: “Hem de considerar els immensos beneficis que Déu ens ha atorgat”, entre aquests beneficis, el més gran és Ell mateix! Pensem-ho, reflexionem-ho, agraïm-ho, gaudim-ne!
Que la propera festa de la mare santa Clara ens ajudi a seguir enlairant la mirada vers Déu i a omplir-nos de la seva inefable llum.
Amb una abraçada fraterna per a cadascuna, molt bona festa de la mare santa Clara!
