Celebrar el Nadal és celebrar la proximitat de Déu
Pau i Bé!
Com cada any, però sempre d’una manera nova, el temps d’Advent ens ha convidat a vetllar, a obrir els camins del Senyor, a fer nostres les actituds de Maria, per arribar a la solemnitat de Nadal disposades a acollir aquest Déu que se’ns fa tan proper que es fa com un de nosaltres.
La contemplació d’aquest gran Misteri i la reflexió de la Paraula, interioritzada poc a poc en la pregària, ens ha d’ajudar a viure amb intensitat el Nadal.
La litúrgia del dia, amb tota la seva bellesa i profunditat, ens obre una porta nova cada any per endinsar-nos en aquest temps.
Aquesta vegada, m’he volgut aturar en les paraules de l’evangelista sant Joan que proclamarem en la lectura breu de les II Vespres del mateix dia de Nadal:
“Això ja era des del principi: Nosaltres ho hem sentit, ho hem vist amb els nostres ulls, ho hem contemplat i ho hem tocat amb les nostres pròpies mans. Volem dir la Paraula de la vida”.
Celebrar el Nadal és celebrar la proximitat de Déu, és celebrar el seu amor, la seva bondat, la seva tendresa, la seva misericòrdia, la seva fidelitat... I, si ho celebrem, és perquè experimentem dia rere dia la presència d’aquest Deu tan proper a nosaltres. Sant Joan, en aquest breu text, ho expressa d’una manera molt gràfica amb aquests verbs: “hem sentit”, “hem vist”, “hem contemplat”, “hem tocat”.
Germanes, Déu es fa tan proper en el seu Fill Jesucrist, ens ofereix d’una manera tan incondicional el seu amor, ens omple tan abundosament dels seus dons, que podem dir realment que el sentim, el veiem, el contemplem i el toquem. Ho fem constantment en la seva Paraula, en l’Eucaristia, en la persona de les germanes. És Ell mateix el qui cada dia ens espera, ens busca, es posa al nostre abast perquè el puguem experimentar en el més íntim de nosaltres mateixes.
La nostra mare santa Clara va exultar d’alegria davant del Misteri del Nadal, hi va saber veure la grandesa i, alhora, la sublim petitesa d’un Déu que se’ns dóna totalment: “Si, doncs, un Senyor tan gran, fent-se carn en el si d’una verge, volgué aparèixer en aquest món com un home qualsevol (...) és just que exulteu d’una gran alegria i que us ompliu d’un goig immens” (1CtaCl).
I perquè ho va viure així, va experimentar, al llarg de la seva vida, la presència de Déu en ella, en les seves germanes i en tots els esdeveniments que la van envoltar.
Estimades germanes, que amb la nostra vida anunciem als altres que “hem sentit, hem vist, hem contemplat, hem tocat... la Paraula de la vida”, que és el mateix Jesucrist. Ell és qui ha de donar sentit a tota la nostra existència, sovint tan sacsejada pel dubte, la por i la incertesa.
Que la celebració d’aquest Nadal sigui un fort impuls per seguir experimentant, en cadascuna de nosaltres, l’amor i la fidelitat de Déu.
Per a totes, unes joioses festes de Nadal!
Amb una abraçada fraterna,
Nadal 2016
